Hi havia una vegada un pastor que tenia molt mala sort. Cada cop que plantava alguna cosa, o feia molt de sol i se li assecaba tot, o plovia a bots i barrals i se l’inundava tot.
El pobre home, era molt bona persona, però, si no tenia res a vendre al mercat del diumenge, es quedava sense diners.
Un dia plujós que caminava pel poble, es va trobar una caixa de cartró grossa tapada amb una manta. Amb molta curiositat, va treure la manta i va destapar la caixa. A dins, hi havia vuit gossets ben petits amb la seva mare. Tots nou estaven tremolant de fred, així que els va tapar a tots amb la manta que tapava la caixa.
Se'ls va emportar a dins la caixa a una botiga d’animals del carrer del costat, on es va gastar tots els seus estalvis en menjar per a gossos, mantes, cabassos, joguines…
Una hora més tard ja eren a casa del pastor, que va encendre la llar de foc perquè els gossets, encara tremolosos agafessin calor i ell també. El pastor va posar la nova manta que havia comprat sobre els cadells que amb la mirada li van agrair. Els va posar aigua i menjar encara que, no li va servir de res, per que els gossets ja s’havien adormit. El pastor igual que ells se’n va anar a dormir.
Al dia següent, el primer que va fer va ser anar a veure com estaven els cadells. ¡Faltava la mare dels gossets! La va anar a buscar a la cuina, a on en comptes de trobar una gosseta va trobar una fada. ¡Quin ensurt! El pastor es va espantar una mica, però quan va veure el somriure que li va dirigir la fada, se li va anar la por.
-Qui ets?
-Soc la fada de la caritat.
-I que hi fas aquí?
-Et vinc a ajudar
-De veritat?
-Si. Ahir em vaig trobar aquests gossets de la mateixa manera que tu te’ls has trobat. Em vaig convertir en gossa, i vaig esperar que algú em recollís. No havien passat vint minuts quan tu vas passar per allà i ens vas donar tot el que ens podies donar. Per això estic aquí, per fer realitat els teus somnis, ser l’home més afortunat del mon.
