divendres, 29 de febrer del 2008

UNA FRASE DE LA MARTA


"Vaig fer un salt enfora del mitjó i em vaig ficar dins el dormitori de la Reina de les bruixes. Hi feia la mateixa pudor que havia notat a la sala de ball. Era tuf de bruixa.Em recordava l'olor dels lavavos de l'estació de tren del meu poble."
Les bruixes, de Roal Dahl

dimecres, 27 de febrer del 2008

CALENDARI DE VISITES - HOLA I ADÉU - (RECTIFICAT)



Dilluns dia 3 de març
a les 12 i a les 3,30
CEIP FONT DE LA PÓLVORA

Dimecres dia 5 de març
a les 9 i a les 12
CEIP ELS VERDS

Dijous dia 6 de març
a les 9
CEIP CASSIA COSTAL

Dimarts dia 11 de març

a les 11 i les 12
CEIP MONTJUÏC

Dimarts dia 8 d'abril
a les 10
CEIP MONTFALGARS

dimarts, 26 de febrer del 2008

ENQUESTES - VOTEU SISPLAU




Hola a tots.
L'activitat s'acaba. Quina pena!
M'agradaria que valoréssiu com us heu sentit participant-hi.
O sigui, voteu a les enquestes que teniu a la dreta.
També que deixéssiu aquí algun comentari general donant la vostra opinió.
Gràcies a tots per participar i jugar.
Jo m'ho he passat molt bé.
Abans d'acabar us penjaré una llista de noves recomenacions per si voleu continuar...

diumenge, 24 de febrer del 2008

EL POBRE PASTOR - Teresa Pelinski


Hi havia una vegada un pastor que tenia molt mala sort. Cada cop que plantava alguna cosa, o feia molt de sol i se li assecaba tot, o plovia a bots i barrals i se l’inundava tot.
El pobre home, era molt bona persona, però, si no tenia res a vendre al mercat del diumenge, es quedava sense diners.

Un dia plujós que caminava pel poble, es va trobar una caixa de cartró grossa tapada amb una manta. Amb molta curiositat, va treure la manta i va destapar la caixa. A dins, hi havia vuit gossets ben petits amb la seva mare. Tots nou estaven tremolant de fred, així que els va tapar a tots amb la manta que tapava la caixa.
Se'ls va emportar a dins la caixa a una botiga d’animals del carrer del costat, on es va gastar tots els seus estalvis en menjar per a gossos, mantes, cabassos, joguines…

Una hora més tard ja eren a casa del pastor, que va encendre la llar de foc perquè els gossets, encara tremolosos agafessin calor i ell també. El pastor va posar la nova manta que havia comprat sobre els cadells que amb la mirada li van agrair. Els va posar aigua i menjar encara que, no li va servir de res, per que els gossets ja s’havien adormit. El pastor igual que ells se’n va anar a dormir.

Al dia següent, el primer que va fer va ser anar a veure com estaven els cadells. ¡Faltava la mare dels gossets! La va anar a buscar a la cuina, a on en comptes de trobar una gosseta va trobar una fada. ¡Quin ensurt! El pastor es va espantar una mica, però quan va veure el somriure que li va dirigir la fada, se li va anar la por.
-Qui ets?
-Soc la fada de la caritat.
-I que hi fas aquí?
-Et vinc a ajudar
-De veritat?
-Si. Ahir em vaig trobar aquests gossets de la mateixa manera que tu te’ls has trobat. Em vaig convertir en gossa, i vaig esperar que algú em recollís. No havien passat vint minuts quan tu vas passar per allà i ens vas donar tot el que ens podies donar. Per això estic aquí, per fer realitat els teus somnis, ser l’home més afortunat del mon.